El FIC-CAT 2026 celebra la seva 18a edició amb un eix temàtic que mira al passat per entendre el present i imaginar el futur: Cinema i Història. El cinema és molt més que entreteniment: és una finestra oberta a la memòria col·lectiva, una càpsula del temps capaç de preservar, reinterpretar i commoure a partir del nostre llegat compartit.
Des del seu naixement, el cinema ha estat una eina poderosa per explicar, qüestionar i donar un nou sentit a la història. Les pel·lícules històriques, sigui a través dels grans relats èpics o dels drames més íntims, no són simples reconstruccions del passat: són miralls que revelen tant l’època que representen com el moment en què van ser filmades. Una història de guerra, d’amor o de revolució no parla només dels fets que narra, sinó també de les inquietuds, pors i esperances del temps que la va veure néixer. El cinema, així, dona veu als qui sovint han estat silenciats pels relats oficials, i converteix la pantalla en un espai de memòria viva i de justícia simbòlica.
Ara bé, al FIC-CAT no volem centrar-nos només en el cinema històric en llengua catalana, tot i que ha estat essencial per explicar grans episodis del país i reconstruir moments decisius. Volem reivindicar també totes aquelles pel·lícules fetes en català que, amb els anys, esdevenen testimonis involuntaris d’una època: la manera de parlar, de viure, de relacionar-nos, de mirar el món des de Catalunya. Cada film és un fragment de la nostra identitat que perdura més enllà de les generacions.
En aquest sentit, l’any 2026 coincideix amb el 50è aniversari de la pel·lícula La ciutat cremada (1976), dirigida per Antoni Ribas i coproduïda per Josep Maria Forn i Ferran Repiso. Tot i no ser la primera pel·lícula en català de la història (durant la República ja s’havien rodat títols com El cafè de la Marina l'any 1933), sí que va ser una de les primeres grans produccions de pressupost i difusió concebudes en la nostra llengua en un moment de transició política encara incert. El projecte, complex d’aixecar i dependent en part de finançament privat, va superar reticències i episodis de censura durant el final del franquisme, i per això adquireix un valor simbòlic excepcional conjugant ambició artística, compromís històric i identitat lingüística.
El seu èxit va contribuir decisivament a la normalització del català al cinema i va marcar l’inici d’una nova etapa per a la cinematografia catalana contemporània. Per això, aquest any, el FIC-CAT ret homenatge al seu llegat i, amb ell, a tot el cinema que ens explica com a poble.
El FIC-CAT 2026 vol reivindicar que el cinema és història, és memòria i és llengua. Perquè cada pel·lícula rodada aquí, en català, és un fragment del nostre passat i un reflex del nostre futur.
Cinema i Història: el temps passa, però les imatges i la llengua perduren.